A mesura que l’envelliment de la població va augmentant, podem preveure un augment de la prevalença d’individus afectats per trastorns neurològics i deteriorament cognitiu.

En aquest marc, entendre la connexió entre el mal funcionament del cervell i l’alteració dels moviments oculars, que estan fortament controlats per diverses parts del mateix, pot aportar informació crucial per diagnosticar o obtenir més informació sobre aquestes malalties.

Aquest tema s’ha convertit recentment en una àrea d’interès per a la comunitat científica, i diversos estudis suggereixen la connexió entre algunes malalties neurològiques, com la malaltia d’Alzheimer i la de Parkinson, i les alteracions del sistema oculomotor.

Malgrat la prevalença important de trastorns neurològics, el seu diagnòstic continua sent un repte avui en dia. De fet, un diagnòstic precoç és fonamental per iniciar-ne el tractament, la qual cosa pot millorar significativament la progressió de la malaltia, millorant la qualitat de vida dels pacients.

No obstant això, les eines actuals més utilitzades per diagnosticar les malalties neurològiques (test neuropsicològics, ressonància magnètica, …) són llargues, costoses o fins i tot incòmodes per al pacient i, en general, no permeten realitzar-ne un diagnòstic precoç.